El dadaísme



El Dadaisme va ésser una moviment cultural nascut al Cabaret Voltaire de la ciutat de Zurich (Suïssa)a l’any 1916. Aquesta avantguarda es va estendre per tota Europa, en un primer nivell, i posteriorment, per Estats Units.


Propugnava una actitud basada en la negació de l’art, els codis i els valors (en una primer època) també, es mostrava en contra de la Primera Guerra Mundial i els sistemes establerts en aquell moment. Podem afirmar que el Dadaisme es va estendre en matèries com l’art, l’art gràfic, la música i la poesia, a grans trets. En definitiva, es va mostrar al gran públic com una nova forma de viure, un nou modus vivendi. Aquesta corrent, fou proposada per l’escriptor dels primers textos dadà, Hugo Ball i posteriorment, s’uní a la causaTristan Tzara, qui arribaria a convertir-se en l’emblema del dadaisme.


El dadaisme deu el nom al mot Dadá que ve a representar el primer so que pronuncia un nen quan és petit. Se l’instaurà aquest nom a la corrent estilística, ja que buscava una paraula prou estètica per representar allò que seria el dadaisme. També és popular la llegenda que, Dadà no significa res, i que precisament fou escollit per això; per la seva no representació de quelcom.


A través del dadaisme es buscava impactar i deixar perplex al públic. L’any 1917 es va inaugurar la Galeria Dadà, i Tristan Tzara va començar la seva publicació. A partir d’aquell moment,es va divulgar a través de revistes, manifests i reunions que es celebraven en cabarets o galeries d’art.


Una de les característiques principals, i més representativa del dadaisme, és l’efervent oposició al concepte de raó, instaurada pel positivisme. El dadaisme es va caracteritzar per rebel·lar-se contra les convencions literàries i artístiques i, especialment per fer una burla de la burgesia del moment.
El dadaisme van ésser una conseqüència d’actes que pretenien provocar a través de la expressió de negació dadaista. Una de les seves accions base fou el qüestionar-se el cànon literari i artístic; es crea una mena d’anti-art, una continua provocació oberta a l’ordre establert.


L’artista dadaista s’inclina cap allò que és dubtós, la mort, la fantasia i la constant negació. D’aquesta forma, busca una renovació de l’expressió mitjançant materials poc comuns o amb una barreja de pensament no combinables que pronuncia la tònica general de destrucció.


Els primers artistes dadaistes foren aquells que es trobaren exiliats a Zurich durant la Primera Guerra Mundial.



Dadà es presenta com una ideologia total, un rebuig absolut de tota l’esquema muntat fins el moment. Per aquesta qüestió, podem entendre el dadaisme com un moviment anti-artístic, antiliterari, antipoètic, ja que se’n qüestiona la pròpia existència. Per definició, el dadaisme qüestiona l’existència del dadaisme. 





Manifestacions del Dadaisme

En contra de...

Bellesa eterna, eternitat dels principis, lleis de la lògica, immobilitat del pensament, puresa dels conceptes abstractes. Contra el modernisme i altres avantguardes: expressionisme, cubisme, futurisme i abstraccionisme. I contra allò universal, en general.


Propugna…

Desenfrenada llibertat de l’individu, espontaneïtat, la immediatesa, allò actual i aleatori, la crònica de la in temporalitat, la contradicció, dir no on els demés diuen sí, i dir si on els altres pronuncien un no.


Nega…

La raó, el sentit, la construcció del conscient.

S’expressa...

- Actitud de burla i humor; es basa en allò absurd i faltat de valor.
- Mitjans d’expressió irònic - satírica través de l’escàndol i la provocació
- Poesies il·lògiques, formades per paraules i sons.
- Desig per un retorn a l’infantesa
- Importància de l’acte de creació que el propi producte creat

L’expansió del missatge dadà fou extensa i amplia i va tenir repercussions en tots els camps artístics.


En disseny gràfic...

Si en ens centrem en la matèria d’estudi que ens ocupa, el disseny gràfic, el dadaisme es va expressar de forma curiosa i original, basat en:

- Renovació de l’expressió mitjançant l’ús de materials inusuals
- Muntatge de fragments i objectes d’ús quotidià presentant-ho com un objecte artístic
- Collage de diversos materials
- Fotomuntatges amb frases aïllades, paraules, pancartes, recitals espontanis i provocació.

A continuació podeu observar tres vídeos explicatius del moviment certament interessants:












A continuació us oferim també un parell de vídeos amb creacions dadaístes actuals: